martes, 24 de mayo de 2016

Conclusió

Aquest treball ha sigut un treball molt entretingut, on he après moltes coses noves relacionades amb l'informàtica. Han hagut coses que m'han costat més que altres, però amb l'ajuda de altres bloggs, youtube, google i la professora, he pogut fer-ho fàcilment.

Crec que tothom hauria d'aprendre a crear un blogg, perque avui en dia com més coses sàpigues d'internet molt millor, perque a dia d'avui és una de les eines més utilizades.

Sabn com funciona un blog pots fer moltes coses, com per exemple et pots donar a conèixer i ensenyar als altres el que tu vols mostrar i que vegin, per exemple informació sobre la gestió administrativa.

La meva opinió personal i la valoració relacionada amb aquest treball és molt bona. M'he divertit molt  fent el meu blog, descobrint i aprenent coses interessant, però sobretot com crear i fer servir un blog, el qual no sabia fer-lo servir fins a dia d'avui.





Exercici complet de liquidació d'IVA trimestral

  • Enunciat: Complimenta l'imprés de la declaració-liquidació d'IVA que deu presentar en le primer trimestre un empresari que ha realitzat les següents operacions:

- Vendes e ingresos (IVA no inclòs).

  • Vendes de productes al 21%: 9.000,00€


- Compres i despeses (IVA no inclòs).

  • Compres d'articles al 21%: 8.000,00€

IVA REPERCUTIT



  ARTÍCLE              BASE               TIPUS%          CUOTA
Producte 21%        9.000,00                21                1.890,00

TOTAL IVA REPERCUTIT                                     1.890,00€


IVA SOPORTAT PRT QUOTES SUPORTADES EN OPERACIONS INTERIORS

  ARTÍCLE              BASE               TIPUS%          CUOTA
Compres 21%        8.000,00                21                1.680,00

TOTAL BASES         8.000,00€         TOTAL IVA SUPORTAT      1.680,00€

A liquidar amb Hisenda = IVA repercutir - IVA suportat.

A liquidar = 1.890,00€ - 1.680,00 = 210,00 € A INGRESAR

Model 303

Diferències entre operacions no subjectes i excemptes d'IVA

A les operacions exemptes no es paguen mai, i les operacions no subjectes si pasen d'un límit, si que es paga l'IVA.

Operacions excempte d'IVA


Exemple no subjectes a IVA: Els lliuraments gratuïts de mostres de mercaderies sense valor comercial estimable

Tipus d'IVA

lunes, 23 de mayo de 2016

La nòmina (V)


Sou base: 1175

Plus d'antiguitat: 90
Plus d'idiomes: 75
Plus transport: 95
2 pagues de sou base
Hores extra: 64
IRPF: 12,5






Les deduccions (La nòmina IV)

Són aquelles quantitats que es resten del total devengat, obtenint-se així el líquid total a percebre. Dins de les deduccions podem distingir 4 grups: Cotitzacions a la Seguretat Social del treballador, retencions per IRPF, Abançaments, Valor de Productes en Espècie i altres deduccions.


Bases de cotització (LA NÒMINA III)

Base de Cotització:

La base de cotització als diversos Règims del Sistema de la Seguretat Social, serà la cantitat que resulti d'aplicar les regles que, perquè els diferents Règims s'estableixin en la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a cada exercici econòmic, en el Reglament General sobre Cotització i Liquidació d'altres Drets de la Seguretat Social i en les normes que el desarrollin i complementin.


Base de cotització per Contingències comunes:


La cotització per contingències comunes s'efectua per bases normalitzades. La normalització es referix a anys naturals i estableix la base de cotització aplicable a cada categoria, grup professional i especialitat professional dins de l'àmbit territorial de cada una de les zones mineres. Per a fixar-les, es tenen en compte les remuneracions percebudes o les remuneracions a què tenien dret els treballadors, computables en l'apartat de cotització per accidents laborals i malalties professionals durant l'exercici anterior, sense aplicar el límit màxim de cotització.

Aquestes remuneracions es totalitzen agrupant-les per categories, grups professionals, especialitats professionals i zones mineres, d'acord amb el que estableix l'article 57 del Reglament General de Cotització, aprovat pel Reial Decret 2064/1995, de 22 de desembre.

Els imports totalitzats es divideixen pel nombre de dies corresponent i el resultat és la base normalitzada diària de cotització per contingències comunes.
 







  1. Base de Cotización por Contingencias Comunes (BCCC):Es la suma de los siguientes conceptos:
    • Remuneración mensual = suma de todas la percepciones salariales, (a excepción de las horas extraordinarias y complementos de vencimiento periódico superior al mes) +el exceso de las percepciones no salariales.
    • Prorrata de Pagas Extraordinarias = Nº de pagas extrasx el importe / 12
    Hay que tener en cuenta que como mínimo el trabajador tiene derecho a 2 pagas extras al año y se divide entre 12 meses, en caso de trabajadores de retribución mensual. Si se trata de trabajadores de retribución diaria, debemos dividir entre 365 días.
    Una vez calculada la Base de Cotización por contingencias comunes, debemos comprobar que ésta se encuentra comprendida dentro de lasbases máxima y mínima correspondiente al grupo de cotización del trabajador:
    • Si la BCCC fuese mayor a la base máxima establecida se tomará como BCCC la base máxima establecida por ley (en 2016: 3.642 €/mes)
    • Si la BCCC fuese menor a la base mínima establecida, se tomará como BCCC la base mínima de su grupo de cotización.


Base de cotització per contingències professionals

  1. Base de Cotización por Contingencias Profesionales: Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales, y Conceptos de Recaudación Conjunta (Desempleo, FP, FOGASA) BCCP:Se calcula de la misma forma que la BCCC, pero sumando el importe correspondiente a las Horas Extraordinarias, si las hubiere. Si el trabajador no ha realizado horas extraordinarias, ambas bases coincidirán.
    A continuación comprobaremos que la base de cotización por contingencias profesionales se encuentra dentro de los topes máximo y mínimo.
EXEMPLE




Base de cotització per hores extraordinàries

Ja hem vist que les hores extres s'inclouen a la base de cotització per contingències professionals, però aquestes hores estan someses a la cotització adicional, és a dir, cotitzen dos vegades. La base de cotització serà l'import total de les retribucions per aquest concepte. Com veien, es distingeixen entre hores extres per força major, a les que se'ls aplica el 2%, i la resta de hores extres, a les que se'ls aplica el 4,1%.

Aquesta base només es calcularia en el cas que el treballador hagi realitzat hores extraordinàries en el mes que estem liquidant.
BCHE = Retribución recibida en concepto de Horas Extraordinarias.
Base de cotització adicional per hores extraordinàries per força major
Aquesta base es calcula com la del apartat anterior però tenint en compte que la base seria en aquest cas la retribució percebuda per les hores realitzades per força major, es fa aquesta diferència perquè depenent del tipus que tingui se'ls aplica un % de cotització diferent.

Base subjecte a la retenció de l'IRPF
Aquesta base serà igual al "Total devengado", menys les cantitats excentes de l'impost.
Base IRPF = Total Devengado – Cantidades Exentas de IRPF

Percepcions salarials i no salarials (LA NÒMINA II)

-Les percepcions salarials són el salari, les percepcions econòmiques dels treballadors, per exemple els diners o en espècie, per la prestació professional dels serveis laborals que es realitzen per conta aliena i que retribueixin el treball efectiu o els períodes computables com període de treball.

-Les percepcions no salarials són retribucions que rep el treballador a causa de la seva relació de treball però no retribueix el treball efectiu ni els períodes de descans es computen com treball en efectiu. Els gastos es fixen en conveni o en la negociació de l'empresa amb el treballador. Amb aquesta definició es pot veure clarament les diferències amb les percepcions salarials.


La nòmina

En una empresa, la nòmina és la suma de tots els registres financers dels sous dels empleats, incluint els salaris, les bonificacions i les deduccions. En la contabilitat, la nòmina es refereix a la cantitat pagada als empleats pels serveis que van prestar durant un cert període de temps.

PARTS D'UNA NÒMINA:



Import Brut, Import Net, Quota d'IVA i Base Imposable.

· L’import brut és el resultat de multiplicar les quantitats de cada article que es factura pel seu preu unitari corresponent ,posteriorment , sumarem els imports amb la finalitat d’obtenir l’import brut, és a dir sense afegir l'IVA. 


· L'import net, és el resultat de multiplicar les quantitats de cada article de la factura suman també totes les despeses, i una vegada afegit els descomptes i l'IVA.


· La quota d'IVA, és un impost indirecta sobre el consum que recau sobre el consumidor final. Té el propòsit de gravar el valor efegit o incorporat per cada empresa o professional en el procés de producció i venda. 

     - per exemple:
A ven X1 a B, amb un preu de 100 €, i afegeix 10 € en concepte d' IVA. Per tant, B paga a A 110 €. Resultat fiscalA és deutor per 10 €
B transforma cada unitat de X1 en una unitat de X2, bé al qual fixa un preu de 150 €.
B ven X2 al distribuïdor C, addicionant IVA pel 15 €. Per tant, C paga a B 165 €. Resultat fiscalB és deutor per 5 € = (15 - 10)
C distribueix X2 en el comerç minorista, fixant un preu de 200 €.
C ven X2 a la botiga D, afegint IVA por 20 €. Llavors, D paga a C 220 €. Resultat fiscalC és deutor per 5 € = (20 - 15)
D ven X2 al públic, fixant un preu net de 240 €.
El consumidor final F compra X2 a la botiga DF paga pel producte 264 €. Resultat fiscalD és deutor per 4 € = (24 - 20)


· Base imposable,  és la magnitud dinerària o de qualsevol altra naturalesa que resulta de la quantificació o valoració del fet imposable. Podrà expressar-se en unitats monetàries, rendes, valors dels béns, obres o serveis, tarifes en euros, etc,,  o unitats no expressades en diners, quilos produïts, litres elaborats, etc., (bases, per exemple, dels impostos especials).

El règim especial del recàrrec d'equivalència

Per el comerciant minorista suposa pagar un IVA algo més alt de lo normal a canvi de no tenir que presentar declaracions d'IVA a Hisenda. D'aquesta manera paga l'IVA directament al seu proveïdor i se simplifica molt la seva gestió de l'IVA. Només se li aplica en factures de béns corresponents a mercaderies o gènere.
És el proveïdor del comerciant el que ha d'incluir el recàrrec d'equivalència a les seves factures, diferenciant l'IVA suportat, i conciderant les dos cantitats com IVA recpercutit en les declaracions de l'IVA.
Els tipus de recàrrec d'equivalència aplicables des de l'1 de setembre de 2012 són:
  • El 5,2% per els articles que tenen un IVA de tipo general al 21%.
  • El 1,4% pels articles que tenen un IVA de tipo reduït del 1%
  • El 0,5% pels articles que tenen un IVA de tipo reduït del 4%.
  • El 0,75% pel tabac.

Facturació

L'empresa  DESCANS, S.A realitza una comanada a l'empresa MOBLES ZETA, S.L, de 20 matalassos d'1,35cm d'amplada, 50 coixins d'1,35cm d'amplada, 30 somiers de làmina d'1,35cm i 10 somiers articulats d1,35cm. La data màxim del pagament de la factura seran 60 dies a partir de l'emissió de la factura, mitjançant xec. 
Solució: 

Pujar una imatge i obtindre la URL


<img src="http://www.hipercor.es/sgfm/SGFM/dctm/MEDIA02/CONTENIDOS/201601/15/00120974000729____1__600x600.jpg" />

lunes, 9 de mayo de 2016

L'impost sobre el valor afegit

L’empresari suporta un IVA (IVA suportat) en les compres i despeses –que habitualment 
serà deduïble-,carrega un IVA (IVA repercutit) a les seves factures de venda.

LIQUIDACIÓ A PAGAR O A RETORNAR:
  • A PAGAR:
Quan es produeix un excès de l'IVA repercutit sobre l'IVA suportat deduible:

DEUREHAVER
1.500(477) Hacienda Pública, IVA repercutido
a
(472) Hacienda Pública, IVA soportado1.000
(4750) Hacienda Pública, acreedora por IVA500
Si el resultat obtingut és possitiu, és a dir, a pagar:
DEUREHAVER
500(4750) Hacienda Pública, acreedora por IVA
a
(572) Bancos c/c500
  • A RETORNAR:
Quan es produeix un excès de l'IVA suportat deduible sobre l'IVA repercutit.
DEUREHAVER
1.000(477) Hacienda Pública, IVA repercutido
500(4700) Hacienda Pública, deudora por IVA
a
(472) Hacienda Pública, IVA soportado1.500
Si el resultat obtingut és negatiu, és a dir, a retornar:
DEUREHAVER
500(572) Bancos c/c
a
(4700) Hacienda Pública, deudora por IVA500

La factura

Concepte: La factura és la relació dels articles compresos en una operació comercial. Es tracta de la compte detallada de aquestes operacions, incloent factors com quantitat, el pes, la mida i el preu.

La emissió de factures es obligatòria en les operacions de comerç. La factura és un comprovant que atorga drets al comprador que implica una sèrie d'obligacions i responsabilitat al venedor.


Exemple: Confecciona, amb data 20 de febrer del 2014, la factura núm. 123, corresponent a l'albarà núm. 433, en la qual servien:
  • 20 matalassos d'1,35 cm d'amplada, amb referència M-0087, 468€/unitat.
  • 50 coixins d'1,35 cm d'amplada, amb referència C-0056, 12€/unitat.
  • 30 somiers de làmina d'1,35 cm, amb referència S-0012, 49€/unitat.
  • 10 somiers articulats d'1,35 cm, amb referència S-006, 96€/unitat.
Se li aplica un descompte del 5% per els coixins i un 4% en compres de somiers.

Els departaments d'una empresa


  • Gerència General:  És el càrrec que ocupa el director d'una empresa.


  • Departament de Recursos Humans: Encarregat de buscar personal competent, selecció del personal.


  • Departament de producció: Dissenya el producte, planeja i controla la producció, elegeix el sistema de producció, fabrica el producte i controla la qualitat.

El contracte d'interinitat

Concepte: El contracte d'interinitat és aquell que té per objecte substituir a treballadors amb dret a reserva del lloc de treball, en virtut de norma, conveni col·lectiu o acord individual o per cobrir temporalment un suposat lloc de treball durant el procés de selecció o promoció per a la seva cobertura definitiva.


Exemple: Un professor que no té plaça fixa i substitueix a un altre professor.

El contracte indefinit

Concepte: El contracte per temps indefinit és aquell que es concerta sense establir límits en la presentació dels serveis. Podrà ser verbal o per escrit, havent ser comunicat en l'Oficina d’Ocupació en els deu dies següents en la seva concertació.




Exemple: Un treballador que treballa a la obra i no sap quan finalitzarà aquesta construcció.


El contracte per obra o servei determinat




CONCEPTE: 

Es podrà realitzar un contracte per obra o servei determinat sempre que es tracti d'un servei a l'empresa duració incerta. Els convenis de cada sector identificaran aquells treballs o tasques que es puguin cobrir amb aquests contractes, els quals es podran celebrar a temps complet o parcial. 

Exemple: Una campanya de recollida de cireres.




Tipus de contractes de treball

  • Contracte indefinit de fixos- discontinus: És el que es formalitza per realitzar treballs que tinguin caràcter de fixos discontinus i no es repetiran en algunes dates en concret, dins de l'activitat normal de l'empresa.  

  •  Contracte per el foment de la contractació indefinida: Té per finalitat la col·locació i l'estabilitat de treballadors/res aturats subjectes a contractes temporals.

  • Contracte para la formació: L'objectiu que té, és qualificar professionalment als treballadors en un règim d'alternança de l'activitat laboral retribuïda en una empresa amb activitat formativa, és a dir, és un tipus de contracte que combina el treball i la formació en el posat treball.

  • Contractes en pràctiques: Es contractaran a aquells treballadors/res que estiguin en possessió de titulació universitària o de formació professional de grau mitjà o superior, o bé altres títols.

  •  Contracte d’obra o servei determinat: Aquest contracte es podrà realitzar sempre i quant es tracti d'un servei a l'empresa de duració incerta.    

  •  Contracte eventual por circumstancies de la producció: Té com a finalitat atendre les exigències circumstancials del mercat, l’acumulació de tasques o l’excés de comandes.

  • Contracte interinitat: El seu objectiu és substituir a un treballador/ra amb dret a reserva de lloc de treball segons allò establert per la legislació vigent, conveni col·lectiu o acord individual, o per cobrir temporalment un lloc de treball durant el procés de selecció, per a la seva cobertura definitiva.

  •  Contractació en substitució per anticipació de la edat de jubilació: Encara que no es una modalitat de contractació de treball laboral, s'inclou dins dels tipus de contractes de treball. Té com a finalitat contractar treballadors aturats ens substitució de treballadors que anticipen la seva edat ordinària de jubilació de 65 a 64 anys.

  •  Contracte de relleu: Per poder realitzar aquest contracte l'empresa haurà de contractar necessàriament a un treballador/a que estigui a l'atur, com a mínim per la jornada de treball que ha reduït el treballador/a rellevada.

  • Contracte a temps parcial: El contracte de treball s'entendrà celebrat a temps parcial quan s'hagi acordat la prestació de serveis durant un nombre d'hores inferior a la jornada de treball d'un treballador/ra a temps complet

Calendari laboral i festes

El calendari laboral és un calendari que correspon a un any natural, en el qual s'assenyalen, per una banda, els dies laborables i per l'altre, la resta de dies no laborables.
Els dies laborables són aquells que el treballador té l'obligació de treballar, ja que és una de les condicions pactades en el contracte de treball derrerament realitzat.